La història de les làmpades turques es remunta al segle XIII, quan els turcs van emigrar d'Àsia Central a la regió d'Anatòlia i van començar a establir la seva pròpia civilització. En el procés, van ser influenciats per cultures circumdants com Bizanci, Pèrsia i Aràbia, i van formar un estil artístic que barrejava l'islam i les característiques nacionals turces. La il·luminació turca és un dels representants d'aquest estil, que reflecteix l'amor del poble turc per la llum i el color, així com la seva admiració i apreciació per la vida i la natura.
Inicialment, les làmpades turques s'utilitzaven principalment com a eines d'il·luminació en llocs religiosos i polítics com les mesquites i els palaus reials. Més tard, es van anar estenent a la gent i es van convertir en un imprescindible per a la decoració de la llar. A Turquia, cada llar té almenys un llum turc, que no només és un element pràctic, sinó també un símbol de felicitat i bona fortuna. Durant els festivals o ocasions especials, la gent encén fanalets turcs per pregar per la protecció i les benediccions de Déu.
A més, l'origen de les làmpades turques també està estretament lligat al desenvolupament de la indústria del vidre turca. La indústria va començar durant l'Imperi Seljúcida (segle XII dC) i va assolir el seu punt àlgid durant l'Imperi Otomà, quan Istanbul es va convertir en el centre de la producció de vidre. Durant aquest procés, els artesans hàbils de Turquia van integrar l'art del mosaic islàmic únic en la producció de llums de vidre, fent que aquesta làmpada no només sigui pràctica, sinó també de més valor artístic.
En general, la història de les làmpades turques està estretament relacionada amb el desenvolupament de la seva cultura i art. No només forma part de la vida del poble turc, sinó que també és una manifestació important de la seva cultura i tradició.
